Camarades

Reconec que mai entendré que hi haja un dia de reflexió abans de les eleccions. Personalment, tinc el vici de reflexionar cada dia i de tindre un criteri polític. No entenc cap reflexió a última hora, perquè el vot no deu dependre d’una campanya electoral sinó del treball durant els 365 dies de l’any durant els darrers anys. És a dir, no esperar a sentir dir i si pensar amb el que s’ha fet com a garantia del que es farà. Tampoc de si es presenta la meua amiga o si em cau perfectament el candidat. Això es pot demostrar amb un like en les xarxes, amb unes paraules en persona o amb un àudio de whatsapp si et pilla lluny. Però, si volem que les coses milloren de veritat hem de tindre una reflexió un pèl més profunda.

És per això que hui aprofitaré la reflexió per a altres coses relacionades amb la política. Per exemple, que hi ha moltes paraules que diem en el nostre dia a dia i que ens resulten familiars a pesar de desconéixer el seu origen o el significat real. 

Un poc sobre l’origen

Un exemple és el de “camarada”, que prové dels terços de l’exèrcit de la monarquia hispànica del s. XVI als territoris dels Països Baixos Espanyols. Els camarades eren els sis o set soldats que convivien en la mateixa cambra. Aquesta convivència feia que els llaços personals foren similars als de sang i que en el tracte personal no hi haguera diferències entre els distints rangs militars al camp de batalla. 

La paraula s’internacionalitzà passant a la resta de llengües europees (Kamerad, comrade, camarata…)Amb la revolució industrial el terme comrade s’emprava sovint en associacions obreres com a tracte igualitari entre ells. Després de la Revolució russa de 1917 es popularitzà tovàritx i les seues traduccions per part dels comunistes arreu del món.

Sobre el significat real

Sens dubte quan parlem de significats ens resulta més fàcil quan ho fem de fets tangibles. Per a molts, això de camarades és la forma en la qual ens saludem els comunistes. Potser pensaran que és una antigalla encara que també pensen que el món funciona malament “perquè sempre ha sigut així”. També pensen que és antic el símbol del martell i la corbella, fet amb ferramentes de treball, mentre no es plantegen el mateix amb el símbol religiós fet a partir d’un instrument de tortura de fa 2.000 anys. Sí, és tot un poc rocambolesc. 

Com he dit al principi, solem desconéixer l’origen de les paraules i tampoc coneixem el significat real de primeres. Personalment, tinc la sort d’haver aconseguit les dues coses amb la paraula camarada. Si bé la primera és accessòria, la segona és una de les coses que més valore en aquesta vida: la de tindre camarades, alguns des de fa ja vint anys. És a dir, mitja vida. Gràcies a ells i elles, no sols he crescut i aprés a comprendre millor el món, sinó a transformar-lo. 

Tindre camarades suposa debat i unitat d’acció infrangible. És l’amistat a prova de bombes. Veureu molta autocrítica per la responsabilitat que tenim, però mai ens veureu criticant-nos entre nosaltres ni lluitant per estar en els llocs perquè per damunt de tot està l’interés comú de la nostra classe social. Sé que és molt poc comú aquest comportament en aquesta societat. Però aquestes xicotetes resistències són molt grans en veritat. Perquè en els meus camarades tinc l’esperança d’un poble i d’un món millor. Quasi res.