Reconec que mai entendré que hi haja un dia de reflexió abans de les eleccions. Personalment, tinc el vici de reflexionar cada dia i de tindre un criteri polític. No entenc cap reflexió a última hora, perquè el vot no deu dependre d’una campanya electoral sinó del treball durant els 365 dies de l’any durant... Continue Reading →
SECTARISME I GROUXISME (MAL ENTÉS)
No hi ha cap dubte de què els partits obrers han pres distints camins i tendències. Alguns hem optat per la via de Marx (Carlos) mentre que altres han acabat en la de Marx (Grouxo). No per ser graciosos, que no ho són, sinó per allò de què aquests són els meus principis, si no... Continue Reading →
El “No a la guerra” i la memòria curta
El passat 8 de febrer es complien vint anys del primer acte públic que realitzàvem al poble. El partit comunista, que havia deixat d’existir com a tal al poble feia quasi dues dècades, tornava a l’acció. Però, no tornava perquè sí ni per tindre una sucursal en cada poble. El motiu era més que justificat:... Continue Reading →
Certesa electoral
Notícia 2007 Fer una candidatura és molt fàcil. De fet, allà pel 2003 algú ens deia que amb una paella en la font i bon ambient podríem fer-ne una. Segurament tenia raó però, nosaltres mai hem volgut fer per fer a pesar de tindre membres i capacitat suficient. Sabíem que allò suposava començar la casa... Continue Reading →
Curiositats electorals II
Continuant amb la sèrie de curiositats electorals dels barris i pobles de ‘moatros’, hui parlaré de dos: 1) “jefe, que ja estàs en el govern” i 2) “el míting de Mr. Wonderful” Jefe, que ja estàs en el govern No és cap secret que la política pateix un descrèdit que va en augment. Bona prova... Continue Reading →
Curiositats electorals
Trobe en premsa que un candidat de VOX en 2019 ho farà enguany en el PSOE. Hi ha qui s’escandalitza, però estes coses passen amb moltíssima normalitat, independentment de formacions polítiques (hi ha casos de tots els colors). El que segueix resultant-me curiós són aquells que ho fan d’un dia per a l’altre. Els n’hi... Continue Reading →
De l’organització i la militància a la ‘performance’ i el club de fans
Feia tant de temps que no veia la tele, que quan ho vaig tornar a fer la majoria dels anuncis -per no dir tots- eren desconeguts per a mi. Així i tot, a través de les xarxes socials, la maquinària dels mitjans arriba fins a nosaltres. Per molt que ho evitem, ens arriba qualsevol notícia,... Continue Reading →
Ansiolíticos, tendencias y sinvergüenzas
Según el informe de la Junta Internacional de Fiscalización de Estupefacientes, España encabeza el consumo mundial de ansiolíticos, hipnóticos y sedantes. A la pregunta del por qué España, los expertos apuntan a la complicada situación de la atención primaria, que acaba prescribiendo el medicamento sin derivar pacientes a especialistas. De hecho, solo un tercio de... Continue Reading →
Pensions, tensions i diferències
La primera fase de la reforma de les pensions, que es va iniciar en juliol del 2021, va suposar la reversió de les retallades com el límit de la revalorització del 0,25% anual i el factor de sostenibilitat que reduïa les pensions de les generacions més joves segons l’augment de l’esperança de vida. En aquella... Continue Reading →
Preguntes, discurs i utilitat
Recorde que quan érem menuts, algú deia que si miraves un espill dient Verònica tres o quatre vegades, s’apareixia el dimoni. Tres dècades després allò que em feia por em fa riure. Però també m’entren ganes de plorar quan en les organitzacions obreres hi ha qui pensa que per dir que eres “de classe” ja... Continue Reading →