“Toda una vida”, yaya

Todo cambió cuando nos encontramos un plato con leche y migas de pan calentándose en la vitro. Aquel día comprendí que las risas con los descuidos de poca importancia habían pasado a la historia. El miedo a que la enfermedad avanzara de manera drástica, después de años de cierta estabilidad, era ya una realidad palpable.... Continue Reading →

“Toda una vida”, iaia.

Tot canvià quan trobàrem un plat amb llet i molles de pa calfant-se en la vitro. Aquell dia vaig comprendre que les rialles amb els descuits de poca importància havien passat a la història. La por a que la malaltia avançara de manera dràstica, després d'anys de certa estabilitat, era ja una realitat visible. Han... Continue Reading →

Errores históricos y horrores histéricos

Errores históricos y horrores histéricos Hace unos años un conocido me dijo en el bar -a modo de burla- que los comunistas estábamos desfasados porque estábamos anclados en símbolos y sistemas fracasados del siglo XX. ¿Desfasado hablar de la probreza, el paro y la precarización de nuestras condiciones de vida actuales? Es curiosa la ceguera... Continue Reading →

Els morts que no importen

Per si no ho sabies, Espanya és el segon país del món amb més desapareguts després de Cambodja. Es calcula que unes 144.226 persones -com a mínim-, continuen desaparegudes mentre les seues famílies desconeixen el seu parador. Poseu-vos en la pell dels fills i les filles, dels germans i les germanes, dels nets i de... Continue Reading →

Els malsons del senyor Hernando

Deia Antonio Hernando que Podemos vol “convertir-se en la vella esquerra, la vetusta esquerra, comunista, obsessionada amb superar al PSOE a costa de que la dreta segueixa governant Espanya”. No vull entrar en el debat de què és o en què vol convertir-se Podemos, però sí en com un suposat “socialista” adopta el terme “comunista”... Continue Reading →

El canvi i el recanvi

Vos proclameu defensors de la sanitat, l’ensenyament i la resta dels serveis públics aquells que reformareu l’article 135 de la CE. Ah, i els que retardaren l’edat de jubilació als 67 anys se vos podria caure la cara de vergonya quan parleu d’Estat de Benestar! Afirmeu que treballeu per allò públic quan heu privatitzat (regalat)... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑