ENTREVISTA A MANEL MARCO

ENTREVISTA A MANEL MARCO

Per Marina Arnal

 

Manel Marco: “Som capaços de canviar la forma de fer política implicant al propi poble

 

Un sol escut: la força d’un poble treballador. Un equip de joves emprenedors i amb ganes de portar endavant el poble de Quart lluiten cada dia per erradicar els problemes dels veïns i aportar les solucions que necessiten. Manel Marco, candidat a l’alcaldia, obri les portes del programa electoral que ha creat junt a la resta d’integrants d’Esquerra Unida Quart de les Valls.

  • Candidat a l’alcaldia de Quart de les Valls per Esquerra Unida, el seu nom impregna algunes façanes del poble amb els cartells de propaganda electoral. ¿Qui és Manel Marco?

Bé, simplement la persona que encapçala la candidatura d’Esquerra Unida perquè els companys i companyes així ho han decidit. Tinc 30 anys i porte en el Partit Comunista des dels 18. Actualment treballe de mestre encara que fins fa poc ho feia a la terra. En quant als meus estudis, sóc Llicenciat en Història i Ciències de la Música, Diplomat en Magisteri, Expert Universitari en Sociologia del treball, Expert Universitari en Dret laboral, Expert Universitari en Economia del treball, i títol professional mitjà musical. Actualment estic realitzant el treball d’investigació per a l’obtenció del Màster Executiu de Relacions Laborals.

  • Manel, vius a un poble on la tradició política majoritària ha sigut sempre bipartidista a l’hora del vot.

Les coses canvien i el bipartidisme està perdent força a tots els llocs. Nosaltres a Quart hem passat de ser 5 persones a ser-ne 31. Sense dubte, açò indica que som la força creixent del poble.

  • Quina creus que és la clau del canvi polític que pots aportar?

En primer lloc, som una organització fortament unida i democràtica, i per tant m’agrada més parlar en plural. Nosaltres hem demostrat ser un grup amb gran capacitat de treball i ferms en les nostres condicions. La nostra principal aportació ha estat la manera d’entendre la política en tant que no ens hem limitat a decidir tot des de la regidoria sinó que hem donat veu i vot al propi poble, tal i com hem demostrat al Consell de la Joventut. La nostra intenció és aprofundir en eixa direcció i crear un Consell Social que integre totes les associacions del poble i els veïns i veïnes que vullguen decidir a què destinem el pressupost. Ara bé, s’ha d’entendre que per a dur a terme eixa gran tasca farà falta que tinguem una relació de forces millor que l’actual, és a dir, uns quants regidors més.

  • Quin balanç pots fer del que ha fet el govern pel poble?

Bé, en eixe govern nosaltres entrarem mitjançant un pacte amb uns punts concrets que consideràrem necessaris. Nosaltres estem contents perquè en els temes més importants hem estat a l’altura però no per això estem satisfets. Queda molt per fer, sobretot si pensem en que la nostra forma d’entendre la política és donar participació al poble de veritat, no amb eslògans buits de contingut ni limitar-nos a replegar propostes quan venen eleccions.

Nosaltres som l’organització de la classe treballadora al poble i per tant no podem estar satisfets quan hi ha aturats i aturades, persones amb condicions cada volta més dificultoses per culpa de reformes laborals del bipartidisme. Tampoc podem estar satisfets quan els serveis públics es privatitzen a ritme vertiginós i sigil·losament entre d’altres per la reforma de l’article 135 de la Constitució, que prima el pagament d’un deute en part il·legítim sobre els drets bàsics com l’ensenyament, la sanitat o els serveis socials. Que ningú s’equivoque, tot açò no és aliè a l’ajuntament encara que es decidisca a València o a Madrid. L’ajuntament ha d’estar amb el seu poble i plantar cara davant qui siga i no amagant-se davant d’estos greus problemes quan és el mateix partit qui ho crea des d’altres institucions.

  • En cas de poder pactar per arribar al govern del municipi, ¿quines condicions quedarien establertes per Esquerra Unida?

No ens agrada parlar de pactes abans d’unes eleccions. Ara és l’hora de que el poble decidisca lliurement entre tres opcions sense que ningú condicione el seu vot amb teories sobre pactes. Nosaltres no tenim por a parlar amb ningú. De fet, fa poc més d’un més proposarem fer un pressupost municipal de consens entre les tres forces polítiques. Ací estem esperant.

  • Quina relació manté Esquerra Unida amb el partit de l’oposició?

Bé, evidentment ens trobem ideològicament molt lluny de la resta de forces, però considerem que en una societat democràtica ha d’haver un debat lliure entre tots i totes, especialment entre veïns i veïnes, que al cap i a la fi patim els mateixos problemes com a classe treballadora i xicotets comerços. Pense que nosaltres hem sigut respectuosos però de segur que tots podem fer un esforç per millorar les relacions. Tot es pot millorar en esta vida.

  • La societat es troba en un moment en que l’irrupció de nous partits polítics i l’apujada de votants d’alguns partits com Podemos o Ciutadans és l’ordre el dia, la qual cosa significa competència política. Quina diferència aporta Esquerra Unida respecte a estos partits?

Què és l’única opció electoral de la classe obrera ja que dins d’esta coalició està el Partit Comunista, l’única organització de classe que tenim a pesar de que Cospedal o Leire Pajín vullguen fer mèrits per a entrar en el Club de la Comèdia i diguen que el seu és un partit de treballadors. Ahi estan les polítiques neoliberals que han aplicat: desindustrialitzacions, privatitzacions, reformes laborals, legalització d’ETT, retràs de l’edat de jubilació, regalar milions a la banca mentre agilitzaven els desnonaments i un llarg etc. Nosaltres no anem a ser part d’això.

  • Com és sabut per tothom, el nivell d’atur és altíssim a Espanya, però al poble, creus que es podria prendre alguna mesura per ofertar més llocs de treball de servei públic?

Els ajuntaments són les institucions més pròximes a les persones i per tant, on estes tenen major capacitat de decisió i/o participació. Per això cada volta els ajuntaments tenen menys recursos per a solucionar estos drames. Però com he dit abans, nosaltres no podem quedar-nos al marge entre els lladres i les víctimes. Hem d’actuar ajudant als aturats a organitzar-se i buscar alternatives (al menys de subsistència) i exigint a les institucions superiors que actuen en vegada de enviar-nos a la misèria.

Nosaltres estem a favor de l’explotació de les terres de la marjal mitjançant una cooperativa d’aturats, així com la creació d’una borsa de terres en situació d’abandó per tal de posar en contacte propietaris i gent aturada o necessitada que puga cultivar-les. És imprescindible que els aturats i aturades s’organitzen per defensar els seus interessos i que hi haja un ajuntament que els recolze, però de veritat. També tenim la proposta del banc d’hores que està funcionant a molts llocs encara que siga una ajuda mínima. I per descomptat, estem pel consum responsable i de proximitat en el que l’ajuntament compre sempre que hi haja els productes Quart o a Les Valls en cas de no haver al poble.

  • Dins del partit, ¿com s’elegeixen les persones que conformen la llista electoral?

Democràticament, a mà alçada. Entre iguals no hi ha problemes. No tenim cap lluita caïnita el “poder”. Estiga qui estiga, complirà. He de dir que vaig ser elegit per unanimitat o millor dit, a la Búlgara!

  • Després dels escàndols de corrupció que estan veient la llum els darrers anys, qué penses sobre la política de transparència al poble?

Pense que tot és millorable. Per això és important el que diem, que el poble ha de participar directament de la política.

No obstant, eixa corrupció tan pregonada hui dia ha existit durant dècades (o segles) i cap mitjà en parlava. Com si no ho saberen. El que passa és que ara ho trauen per a allunyar al poble de la política i per tant de les decisions que li afecten. Sense dubte, esta desafecció per la política ens porta inequívocament als salva-pàtries de sempre.

  • La ciutadania està desencantada amb la política a nivell general i això ha comportat un desprestigi d’aquesta ciència. Al poble, com veus als veïns en quant a intenció de vot per a estes eleccions? Creus que l’índex de participació serà alt o baixarà respecte a altres anys?

Com he dit, les elits tracten d’allunyar als treballadors i les treballadores de la política. Volen fer la política només ells per a seguir explotant al poble treballador. Els eslògans com “tots els polítics (o partits) són iguals” són un insult a la intel·ligència i a més persegueixen desprestigiar la política en sí, no als corruptors, la qual cosa ens porta a un terreny molt perillós. Qui tinga corruptes que els expulse del partit i els denuncie. Ni més ni menys.

En quant a la pregunta sobre l’intenció de vot pense que serà més alta, ja que a pesar del desprestigi que deies abans, cada volta som més joves els que ens impliquem en política, encara que jo ja en porte uns quants. Eixa ha sigut una de les coses que trobe positives. A pesar de que alguns no ho facen en el partit dels treballadors, m’alegre de que donen un pas endavant per millorar el poble.

  • La relació de l’Ajuntament amb els ciutadans és necessària per a fer una bona gestió política. Quines mesures proposes per escoltar els precs i preguntes de la gent?

A banda de la continuació del Consell de la Joventut i la creació del Consell Social, nosaltres proposem una taula per la Comunicació, grup de treball de voluntaris i voluntàries per coordinar la política informativa municipal, BIM, i altres publicacions, amb un pressupost mínim per garantir la informació del poble amb austeritat i transparència. A més a més, volem sotmetre a assemblea popular les ordenances fiscals, urbanisme i inversions.

  • Quins són els principals projectes que vol portar a terme Esquerra Unida si guanya les eleccions vinents?

És important assenyalar que el nostre programa l’han fet possible 31 persones, una gran quantitat per a un poble com Quart. Açò indica que ens hem triplicat en número i que el nostre programa està més apegat a la realitat.

Dit açò, nosaltres no fem propostes per a lluir-nos en un programa atractiu, sinó que estem per a dur-les a terme. És per això que quan alguna associació ens ha traslladat una proposta i l’hem acceptat els hem animat a que tractaren de que la resta de forces també ho inclogueren en el seu programa, ja que així és la millor forma de garantir que serà possible.

Entre les nostres propostes de govern tenim:

La creació del Consell Social; evitar la privatització de l’aigua o com alguns li diuen “externalització de la gestió de l’aigua”; el foment de l’associacionisme, especialment entre els aturats i aturades; el foment de la cultura i l’esport creats pel propi poble per damunt d’activitats subvencionades que no es creen al poble; la creació de l’escola de pilota; l’apertura de la biblioteca per a estudiants i d’establir un horari digne; la millora del gimnàs; la creació del Jardí Musical; dotar de 4 o 5 ordinadors a l’ajuntament per a que tothom tinga accés a internet, així com establir connexió a internet als edificis municipals o si fora possible una xarxa wifi que abarque el poble.

  • Un missatge per al poble: per què s’ha de votar EU als comicis locals?

Pense que no fa falta. Tots i totes sabeu qui som i com actuem. Durant estes eleccions no hem tractat de dir el que no hem sigut capaços de fer estos anys. Pense que hem sigut honestos dient el que hem pogut complir i el que no ja que amb un regidor d’un total de nou és molt difícil. Per això necessitem més força, perquè som capaços de canviar la forma de fer política implicant al propi poble.

El 24 vosaltres decidireu. Vos demane que a partir del 25 vingueu a organitzar-vos per a fer-ho tot possible.

21747_1414877145498451_2681599916520476400_n

Una altra forma de fer política (II): donar la veu al poble (de veritat)

Segona part de l’article Una altra forma de fer política (I)

2. Una altra manera de fer política: donar la veu al poble (de veritat).

El segon objectiu fou demostrar que hi ha altres maneres de fer política. Sempre se’ns ompli la boca a tots parlant de participació però a l’hora de dur-ho a terme ja és altra cosa. A pesar de que existeixen distints mecanismes i formes de participació, nosaltres portàvem una proposta novedosa: els pressupostos participatius. Fou així com a través de l’altra regidoria que agafàrem -la de Joventut- decidírem crear un Consell de la Joventut. Un organisme de participació en el que tots els veïns i veïnes d’entre 16 i 35 anys tindrien dret a vot en l’assemblea general en la que es decidirien les línies bàsiques del pressupost, els membres permanents per a portar-les a terme durant un any i el que encara era més innovador: que un regidor rendirà comptes davant el poble anualment.

Amb encerts i amb errors, amb molt de treball però amb moltes dificultats s’ha fet bàsicament el que ha volgut tot aquell que ha participat. Tenint en compte que es tracta d’un òrgan democràtic, seria incomprensible no respectar el que diu la majoria.

Durant els anys que porta en funcionament m’he trobat de tot: defensors, detractors, gent que no ha fet ni cas i altres que han sigut defensors amb la boca xicoteta i sempre de cara a la galeria. Uns per estar contents de que per primera vegada es puga decidir on van els diners, de vore com gent jove s’involucra per fer activitats innovadores i de vore a un regidor rendir comptes. Pel contrari, altres s’han mostrat distants o contraris. Uns perquè les activitats no eren del seu gust i s’han dedicat a dir que no els agrada. Altres perquè no volen eixa forma de fer política ja que prefereixen que un regidor decidisca tot. Dels “defensors de cara a la galeria per interés” preferisc no dir res.

Jo, a pesar de que totes les activitats no eren del meu agrado ho he respectat i fins i tot he aportat el que he pogut per a fer-les, ja que era una responsabilitat democràtica. Hem d’acabar amb eixa actitud infantil de “m’emporte el baló a casa perquè és meu i estic perdent”.

Per a canviar les activitats o fer les coses d’altra manera s’ha d’anar a les assemblees, fer propostes i contrapropostes i que després decidisca l’assemblea, no el consell, ja que este sols ha de vetllar per que es complisquen les línies bàsiques i aportar les complementaries sempre que siga possible, clar.

Amb tots els seus encerts i errors, hem de tindre clar que és la voluntat del poble que participa en el que fins ara ha sigut l’organisme més democràtic que ha existit a Quart en la seua història. Ara toca millorar-lo i promocionar-lo, especialment per part d’aquells que han intentat deixar-lo morir per inanició (falta de suport i de foment). És més, estem tant segurs que eixe és el camí, que una de les nostres principals propostes per als següents anys és la creació d’un Consell Social de participació per a les distintes associacions i veïns.

 

Queda molt per fer, però depèn de tu, de tots nosaltres. I no valen excuses.

cmj

Llibertat de premsa: per a qui i per a què

Llibertat de premsa: per a qui i per a què

Fa un parell de setmanes em feren una entrevista per a un periòdic de tirada autonòmica. Més d’una hora de preguntes serioses per part d’una gran professional de la comunicació. Un bon treball per la seua part que no eixirà a la llum perquè als de dalt no els interessa.

Sembla que els interessa més allò banal i la política com a espectacle ja que en quan veuen una opció amb gran projecció que diu les coses no els agrada, sobretot si toquem els interessos miserables dels de sempre.

Entre d’altres vaig explicar que “externalitzar la gestió de l’aigua” és un eufemisme per a no dir “privatitzar l’aigua” i que ho podien comprovar en alguns pobles veïns. També vaig explicar que nosaltres defensem el mateix al poble que a la resta d’institucions i que no anem a dir el que vol escoltar el poble per a després passar-nos quatre anys rascant-nos la panxa. El que hem fet les diferents forces polítiques està ahí. Ara és el torn del poble, no d’intentar fer en dos setmanes el que no hem fet durant la legislatura. Així que vos animem a llegir els programes i a valorar el que hem fet tots però sobretot a implicar-vos.

Llàstima que la premsa servisca a l’interès dels de sempre. És una mostra de que el dret de llibertat de premsa és només per a qui s’ho pot pagar.

Una abraçada a la gran professional que va realitzar l’entrevista.

Besets per als propietaris del periòdic i per als seus fills predilectes que privatitzen l’aigua dels seus pobles.

33

Reflexió personal sobre la nostra candidatura.

Reflexió personal sobre la nostra candidatura.

És un plaer ser el cap d’esta llista formada per gent tant bona i treballadora. Companys i companyes humils, responsables i respectuosos que dignifiquen la política i no fan d’ella un circ. A més, vull donar les gràcies al gran grup que està treballant amb nosaltres encara que apareguen en la candidatura. Quin gran treball esteu fent!

Estic asombrat perquè esteu donant una lliçó d’humilitat i treball sense importar les cares ni les fotos doncs no esteu ací per a lluir-vos ni per interès personal sinó per canviar les coses o millorar-les.

Sabeu que la campanya és el que menys importa. Que el vostre treball es fa dia a dia i estic segur que el poble –vertader protagonista- valorarà i decidirà lliurement.

Quan començarem érem 4 o 5 persones i molts ens veien com si fórem uns bojos. Ara ja em som 31 (per a ser exactes), la qual cosa demostra que som la força que creix i que molts heu valorat positivament la nostra tasca. És més, sabeu que la condició per a estar en la llista ha estat el compromís durant este temps o comprometre’s per al futur –en el cas dels nous-, i açò diu molt de vosaltres.

Els qui em coneixeu, sabeu que sóc una persona a la que no li agraden els elogis, però esta és una ocasió que ho mereix.

Gràcies i ni un pas enrere!

11259506_1422545471398285_7956505133398241224_n

Una altra forma de fer política (I): la lluita contra els PAIS.

Ja fa quasi 8 anys aconseguirem entrar en l’ajuntament de Quart amb un regidor. Vàrem optar per un pacte de govern per tal de donar estabilitat al poble amb dos objectius: 1)evitar que els especuladors es repartiren el poble a colp de PAI, i 2) demostrar que hi ha altres formes de fer política i donar-li lloc a la participació directa del poble en política.

1. La lluita contra els PAIS (des d’un primer moment)

El primer objectiu fou la clau de la nostra política. Una política defensiva per tal d’evitar una catàstrofe econòmica i social produïda per la política del “pelotazo” imperant. Des del principi fórem una minoria que advertia que deia que tot allò acabaria “com Camot”. Una minoria que es va mantenir defensant eixa posició encara que ens tractaren com a bojos. El temps (i més d’un) ens donà la raó. Fins i tot, recorde persones que allà pel 2005-2007 em deien que els PAIS serien el millor que li podria passar al poble. Pocs anys després, eixes mateixes persones pregonaven que havien estat contraries als PAIS des del primer moment.

Podríem haver-nos dedicat a denunciar tanta hipocresia i a vanagloriar-nos de que teníem raó, però com el nostre objectiu no era eixe. El nostre propòsit era continuar alerta des de la regidoria d’Urbanisme i sumar forces per evitar la destrucció del poble per miserables interessos de quatre.

Segona part: pròximament

Imatge de l'acte informatiu sobre la plaga de Tomicus que organitzarem des del PCPV i EU

Imatge de l’acte informatiu sobre la plaga de Tomicus que organitzarem des del Partit Comunista i Esquerra Unida