Miquel no sap què és (encara)

Miquel és un jove treballador que creu en la democràcia, en la igualtat d’oportunitats, en la no violència, en la llibertat d’expressió però no en la lluita de classes. Miquel té com a màxim accedir un càrrec polític però no aconseguirà el poder mai en una democràcia burgesa. Miquel pot presentar-se o acudir a molts... Continue Reading →

El gato y la hormiga

EL GATO Y LA HORMIGA -¿Qué haces? – preguntó la hormiga al gato. -Ver las estrellas- respondió el felino con los ojos como platos. -¿Es que no vas a hacer nunca nada de provecho? -¿Por ejemplo…? -Trabajar  15 horas al día. -¿Para qué? -Para tener un palacio como yo–manifestó la emprendedora hormiguita. -A mí no... Continue Reading →

Diálogo común entre Paco y Pepe

Diálogo común entre Paco y Pepe. -Paco, ¿has visto lo de Amancio Ortega? -¿Qué le ha pasado? -Nada, que ha aumentado un 20% los beneficios este año. -Joder, por un momento pensé que le había pasado una desgracia. -No, no. Todo bien gracias a Dios. -¡Qué tío más grande! -Ya ves, un tío que empezó... Continue Reading →

La izquierda bufona

En un momento en el cual gran parte de la izquierda niega la lucha de clases, quienes nos oponemos a tal hecatombe solemos recurrir a las palabras del magnate Warren Buffet cuando afirmó que “la lucha de clases sigue existiendo, pero la mía va ganando”. Tengo la sensación de estar ante un sketch superrealista cuando... Continue Reading →

Contra el desánimo

Contra el desánimo Llevo bastante tiempo observando un gran desánimo y cansancio entre los y las camaradas que conozco. Sin ir más lejos, yo también he pasado más de un día de flaqueza. Habrá quien no querrá ver que la situación es cada vez peor para la clase obrera en general y para el movimiento... Continue Reading →

Summer 78

Summer 78 Hui m’he despertat amb una sensació similar a la de Christiane Kerner en eixir del coma en Goodbye Lenin. Tinc la sensació que res ha canviat però, en realitat note que alguna cosa ha passat sense adonar-me’n. Em sembla que durant els meus mesos d’absència els actors han canviat el seu paper. Jo,... Continue Reading →

El vaixell pirata

El vaixell pirata Navegava per tots els mars i oceans i allà on parava saquejava pobles i ciutats. Poques persones s’atrevien a defensar-se dels robatoris, doncs la majoria ignorava que els estaven escurant les butxaques. El vaixell era molt luxós, es reformava constantment i s’adaptava a les necessitats i als temporals. Tothom pensava que el... Continue Reading →

Els dirigents “io-io”

Els dirigents “io-io” Resulta evident que la política actual camina per una espiral cada volta més decadent. Un dels trets més característics d’aquest procés de putrefacció és l’exaltació del personalisme dels polítics per damunt de les organitzacions, d’allò col·lectiu. Un fet que va camí de convertir-se en quelcom perillós. Una espècie de nou caudillisme en... Continue Reading →

Històries d’uns obrers que no lligen

Històries d’uns obrers que no lligen - Han dit que el PIB d’ací és superior al d’Europa. Sembla que l’economia millora. -A vore si la cosa s’arregla i tornem a tindre treball, que ja porte pràcticament 4 anys aturat i ja no em queden prestacions. Menys mal que de quan en quan tinc alguna faeneta. -... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑