El temps dels teuladins

EL TEMPS DELS TEULADINS

Pier Paolo Pasolini situava en la desaparició de les lluernes el canvi experimentat per la societat italiana cap al model consumista. Un canvi que podríem dir també la mort d’aquell model de societat en la qual la principal catàstrofe ha estat la constant pèrdua de consciència de la classe obrera fins a arribar als límits més insospitats d’alienació humana.

El capital ha fet que les noves generacions ignorem que l’accés a les llibertats i als drets bàsics foren productes de llargues i dures lluites organitzades. Fins i tot que algunes de les generacions anteriors ho obliden. Potser accedir a certes comoditats o luxes ens ajuden a menysvalorar a qui tenim enfront.
Deia el mateix Pasolini que la burgesia no és una classe social sinó més aviat una malaltia contagiosa. Un clar exemple el trobem en la cocaïna, que en els anys 20 revolucionava les reunions i festes burgeses, droga que unes quantes dècades després tindria una aparició estel·lar en les eixides de les classes populars. Clar què, amb un final distint en cada cas. Mentre que per un costat segueixen drogant-se i complint els seus objectius de classe, en l’altre el model de vida es redueix a treballar cada volta més precari amb l’única satisfacció d’arribar al cap de setmana i cremar-se les poques neurones que et queden vives, fugint així de la trista realitat. Açò que dic no significa que no hi haguera drogaddicció abans en el proletariat. L’alcohol ha estat històricament un motor de treball i d’aportació de calories diàries en la dieta. Sols dic que el salt qualitatiu és important, significatiu… i car.
D’aquella societat anterior a les lluernes s’ha perdut tot el punt arcaic, espontani i proper. Si bé la lluita per una societat millor trobava en aquella societat cadenes, també és cert que amb l’era posterior a les lluernes s’ha desfet qualsevol lligam amb allò que no hauria de haver estat oblidat o bescantat. Parle de la consciència de classe, la humilitat, els lligams familiars, la solidaritat, o fins i tot l’antiimperialisme.
No parle d’un canvi social donat en un any ni dos, sinó d’un que s’està donant durant mig segle i que està sent rematat amb l’aparició de les noves tecnologies en cada casa, fet que sense deixar de ser un avanç tecnològic per a la humanitat, també té la seua enorme contra en el model societat que se’n deriva: una societat totalment controlada pel gran capital; persones amb milers de “relacions” a través de la xarxa però cada volta més aïllada personalment; o pobres contents que accedeixen a un aparell caríssim que suposa un 40% del seu salari sense saber que en realitat té un cost d’uns quants euros. No és que estiga en contra de la tecnologia, al contrari, soc un ferm defensor dels avanços, però, sempre que siguen democràtics. És per això que trobe molt simptomàtic que les noves generacions, que d’ací a quatre dies no tindran altre al·licient que unflar-se a coca el dissabte a la nit, han deixat de jugar a cromos o a pilota al carrer mentre els teuladins picotejaven les molles de l’entrepà del berenar. Uns teuladins que comencen a desaparèixer dels pobles, com en el seu dia ho feren les lluernes de Pasolini. Un altre pas més enrere.

Sparrow

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: