Escena quotidiana de treballadors i treballadores

Vicent, assegut en un banc del carrer de les moreres, contempla orgullós l’edifici que ha construit amb les seues mans junt als seus companys. Per davant seu passa Joana, qui recorda haver coincidit amb Josep i Naia, exalumnes seus, en el bus de camí al primer dia de facultat. Un vehicle, per cert, conduït per Manolo, capaç de transportar a centenars de persones, que com ell, tenen la necessitat de treballar per sobreviure. Sobreviure com Laura, que prem el botó del bus nerviosa per arribar tard al curro de cambrera en un bon restaurant que li paga poc. Té por de quedar-se sense faena i es llança al carrer quan les portes encara no s’han acabat d’obrir del tot, quan de sobte s’emporta un fort colp, quedant inconscient en terra. Una bicicleta l’ha atropellada. Una bici conduïda per Ricard, un jove que treballa repartint amb taquicàrdia coses innecessàries per un salari insultant. Arriba Rosa, una metgessa que eixia del consultori a prendre el café de cada dia. Sols ha estat un esglai. A escasos metres, Rafaela contempla orgullosa en la seua cadira de rodes un pi que plantà quan era jardinera. “Els treballadors i les treballadores som com l’aigua, que banya per on passa” -sentència la vella jardinera.

Així és.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑

%d bloggers like this: