Vull ser un hooligan de partit

A vegades un sap a quin costat ha d’estar simplement veient qui hi ha a l’altra banda.” Leonard Cohen.

ATADODesitge ser un hooligan d’un partit. Tu saps quina tranquil·litat arribar a casa o eixir d’ella repetint com un llor la circular rebuda per mail o el que diga el canal afí? Deu ser agradable reduir tot (sense saber-ho) a la dicotomia d’un clàssic Real Madrid-Barça. La culpa sempre és dels altres, que són pitjors.

Que el meu partit no guanya? És que la gent no sap votar. En una brillant lliçó de democràcia diré que són tots uns borregos que no saben el mal que estan fent i que deurien pagar pel que han votat. I si són «els meus» els que me foten, de qui és la responsabilitat? El pagament de quota deu eximir qualsevol tipus de responsabilitat perquè mai he vist a cap hooligan de partit responsabilitzar-se en cas de catàstrofe. Tampoc anem a filar prim comparant votar mal amb votar mal i damunt pagar quota.

No importa si me claven una reforma laboral, me deixen en mans d’ETT, si em retarden l’edat de jubilació o si regalen la pasta a la banca mentre permeten desnonaments. Tampoc si la campanya la paga la banca o A3 Media. Sempre poden guanyar els altres i fer-ho pitjor.

Necessite ser un hooligan perquè sé que els meus mai em defraudaran: em faran un parell de lleis bones i mai em faltarà la gorra, els fartons i l’orxata en el míting.

De veritat, com m’agradaria ser un hooligan de partit.

Anuncis