I mireu com nosaltres,
que ens diuen els altres,
caurem en moltes faltes,
i pararem les galtes.
Mentre fem palauets
per aquests senyorets.

Una nit a l’òpera, Ovidi Montllor

Sembla que Zapatero s’ha comprat una casa un poc més gran que la del Marqués de Galapagar però no tant com la del senyor X dels Gal. És evident que a pesar de no haver sigut esclau de les seues paraules com Iglesias, sí està sent atacat com aquest. La incògnita és per què el casoplón de González no ha estat mai notícia. Potser trobem la resposta en les declaracions de Zapatero sobre la vergonyosa actuació del govern espanyol en el colp d’Estat fallit a Veneçuela. L’imperi no perdona ni la mínima dissidència.

Zapatero fou aquell que tragué les tropes d’Iraq però acabà anys després bombardejant i arrasant Líbia. El de millores en lleis socials com la d’Igualtat, Dependència o Memòria històrica, però al mateix temps continuista amb la política econòmica dels predecessors. Com a exemples trobem el manteniment de la bombolla, congelació de les pensions en 2010, pujada de l’IVA, l’anunci de privatitzacions d’empreses públiques, retallada dels sous dels funcionaris, o una reforma laboral anti-obrera que li costà una vaga general. Quasi res.

No obstant això, podríem haver guardat un bon record de Zapatero si haguera fet pública la carta de Trichet exposant què li exigia la democràtica Europa. Però decidí reformar junt al PP l’article 135 de la Constitució Espanyola primant el pagament dels interessos del deute sobre qualsevol necessitat social. Però que ningú s’equivoque: no es tracta de recordar la vida i miracles del polític de torn sinó de mantindre la responsabilitat política de les seues organitzacions, que gràcies a personalitzar s’espolsen les puces de damunt. Parlarem dels detalls personals, de les molles que deixen i de les seues mansions mentre els seus partits segueixen governant al servici del poder econòmic. Al cap i a la fi d’això es tracta, de que continuem confonent governar amb tindre el poder.

jurassic

Anuncis