22 de juliol, el nostre dia

22 de juliol, el nostre dia Mentiria si digués que tot comença ara fa un any ja que la història ve de lluny, tal i com ens recordà el meu amic i company Jovi Berchi, qui va oficiar la cerimònia civil a l’Ajuntament aquell matí calorós. El fet és que aquell matí, plens de nervis... Continue Reading →

Qui actua com un feixista…

Tindre consciència de classe i organitzar-se d'acord amb ella no resulta gens fàcil. Anar en contra d'un sistema sense oponent des de la caiguda de la Unió Soviètica suposa tindre enfront a l'enemic més important, al més poderós. La decisió d'organitzar-se en un partit i/o un sindicat obrer t'assegura ser assenyalat, ridiculitzat, menyspreat i perseguit.... Continue Reading →

Coses de màquines

Coses de màquines Amb la finalització del curs escolar i amb la tranquil·litat que m'atorga el descans, ha arribat el moment de fer una breu reflexió com a interí que passava per ací. Com ja sabreu, la vida de l'interí està marcada per la falta d'estabilitat i per ser treballadors d'usar i tirar. No obstant... Continue Reading →

Els morts que no importen

Per si no ho sabies, Espanya és el segon país del món amb més desapareguts després de Cambodja. Es calcula que unes 144.226 persones -com a mínim-, continuen desaparegudes mentre les seues famílies desconeixen el seu parador. Poseu-vos en la pell dels fills i les filles, dels germans i les germanes, dels nets i de... Continue Reading →

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

Up ↑