Jo, amb els educadors i les educadores

escuela-publica-de-todos-para-todosEls Educadors i les Educadores d’Educació Especial i Infantil aniran a la vaga els dies 31 de maig i el 9 de juny, després d’un any de reivindicacions i mobilitzacions que han sigut ignorades per la Conselleria, i que m’atreviria a dir, desconegudes per gran part de la comunitat educativa i totalment desapercebudes per la resta de treballadors/es d’altres sectors. És per això que m’agradaria fer una reflexió al voltant dels motius de la vaga i les possibilitats d’èxit.

Entre els motius de la vaga trobem que Conselleria incompleix el Decret 175/2006, de 24 de novembre,excedint la jornada de manera estructural i continuada; no respectant les pauses diàries i exigint la permanència i disponibilitat durant aquestes; i no garantint el temps de coordinació amb l’equip interdisciplinari, ignorant així els requeriments d’Inspecció de treball.

Un dels motius més greus és la possible existència d’una sessió encoberta d’educadors/es a les empreses privades que s’ocupen del servei de menjador, tasca que segons una sentència judicial del passat octubre, no han de fer els educadors.

Malauradament estem davant d’un cas en el que un govern progressista mostra una voluntat nul·la de negociació, actuant en contra dels interessos dels treballadors i treballadores i augmentant la precarietat en els serveis públics i per tant, perjudicant l’atenció a l’alumnat. És a dir, un govern que mostra un caràcter reaccionari a pesar de les esperances de canvi depositades en ell ara fa dos anys. De continuar per aquest camí, no vull ni pensar on anirà a parar tanta frustració en les properes eleccions. Les paraules, els eslògans i els discursos del canvi no cessen, però la realitat és tossuda i els educadors estan sent menyspreats per l’administració.

Com a treballador no puc mantindre’m aliè a una injustícia amb altres treballadors, i més quan són els meus companys i companyes que tant aporten a l’ensenyament públic i a mi mateix a pesar del poc reconeixement que tenen. És per això que vull reflexionar al voltant de les següents qüestions:

1. Objectiu de la vaga i responsables.

L’objectiu no és altre que forçar que Conselleria negocie i canvie la seua forma d’actuar després d’haver ignorat i menyspreat els treballadors, fet que els ha conduit a la vaga, de la qual només és responsable qui l’ha provocada. No oblidem la vaga és l’últim recurs de la classe obrera quan no li deixen altra opció, doncs anar a la vaga no és fàcil i menys en un context de crisi sistèmica com l’actual. Ningú va a la vaga per plaer.

2. Context. Dificultats i esperances.

Deia el sociòleg José Daniel Lacalle recentment en «Conflictividad y crisis: España 2008-2013» que a l’Estat Espanyol hi havia un clar augment de la conflictivitat laboral i de lluites, però deslligades i aïllades les unes de les altres, la qual cosa minva la unitat de classe necessària per a contrarestar els constants atacs que patim. Les paraules de Lacalle són visibles als centres d’Educació, on els treballadors d’un cos desconeixen els problemes i les reivindicacions de l’altre a pesar de compartir aula. No vull ni imaginar el coneixement de la problemàtica que tindran els pares i les mares dels alumnes.

Que ningú s’equivoque, estem davant del problema més endèmic per a la classe obrera, la falta de consciència i de unitat. Per posar un exemple: mentre ens mirem el melic i discutim a les xarxes socials per les molles que cauen de dalt, pocs s’ocupen d’organitzar-se per tal de recuperar els milers de llocs de treball públics que s’han perdut durant els darrers anys. Fins que no arribem a la conclusió de que els problemes dels educadors són també els dels mestres o els alumnes, no tindrem res a fer, de la mateixa manera que amb qualsevol treballador/a d’altre sector.

És en aquest context de camí a la misèria i l’aïllament on ens trobem i no queda altra opció que començar a teixir les distintes lluites si no volem acabar en el fons d’una societat víctima d’un sistema econòmic criminal. Un sistema que ens diu a través dels seus mitjans de manipulació de masses que la lluita organitzada política i sindical, les mobilitzacions i les vagues no serveixen per a res. Per tant, és necessari recordar que tot els drets i llibertats que ara tenim (en perill) no s’han aconseguit d’altra manera. També trobem casos de victòries en l’actualitat com la recent vaga de treballadors i treballadores de l’aeroport d’Eivissa o la sola convocatòria de vaga de treballadores manipulat i envasat de cítrics al País Valencià. Xicotetes victòries que serveixen d’esperança.

3. Què fer.

Una vaga no consisteix en fer una convocatòria, deixar el lloc de treball i anar-se’n a casa, sinó en desenvolupar un treball que guanye força i augmente la pressió sobre els responsables fins que accedisquen a les justes exigències obreres. Explicar els motius i les nefastes repercussions per a l’alumnat i per a tota la comunitat educativa, tractar de trobar els lligams amb els problemes d’altres sectors d’ocupació fins que la correlació de forces siga suficient per a guanyar la partida. Sense oblidar, que la lluita no acabarà ací, doncs és l’únic camí cap a la societat que necessitem.

Tot el meu suport. Ni un pas enrere!

DAgbfs2W0AE2rnZ

Advertisements

Un pensament sobre “Jo, amb els educadors i les educadores

  1. Por la dignidad y reconocimiento de los derechos plenos de las educadoras y los educadores.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s