Els déus i la “cultura de l’esforç” vs els referents i la lluita

ELS DÉUS I LA CULTURA DE L’ESFORÇ VS ELS REFERENTS I LA LLUITA

Diuen que durant l’adolescència és el moment en el qual busquem més referents o models de conducta. No obstant, des dels mitjans de comunicació tracten de mostrar-nos constantment al llarg de la nostra vida els que consideren adequats. Tenen ídols tant per als més menuts com per als més majors de la casa. Es tracta d’esportistes d’elit, cantants, empresaris, polítics, periodistes, aristòcrates, presentadors, actors i actrius, i fins i tot persones que viuen de vendre les seues intimitats. Són els models d’èxit, els guanyadors d’aquesta societat. Els que han aconseguit arribar a ser “algú” en esta vida. És per això que des dels mass media tracten de mostrar-nos cada progressió fins al punt d’aconseguir que molts treballadors s’alegren dels beneficis d’Amancio Ortega explotant xiquets/es o dels de Belén Esteban amb la venda d’una entrevista. Tanmateix, l’explicació d’aquesta falla resideix en l’esforç que han fet aquestes persones per arribar on estan. De fet, l’empresari valencià d’èxit que ens animava a treballar com a xinesos també és un dels fomentadors de la “cultura del esfuerzo”. Sembla ser que no ens esforcem suficientment, que som incapaços d’obtenir el somni americà, que tenim el que ens mereixem. Quedar sense medalla a les Olimpíades és un fracàs. És a dir, tot el contrari a una societat sana que pràctica l’esport de base i popular. Encara que he posat l’exemple de les olimpíades, podem aplicar-ho a qualsevol tipus de disciplina o esfera de la nostra vida. Una societat que seu al sofà veient la TV i es conforma en ser fans o hooligans dels semidéus d’aquesta societat.

Enmig d’aquesta sobredosi d’individualismes i deïtats, apareix a la TV una notícia sobre l’aniversari de Fidel Castro, que al contrari que els anteriorment esmentats, sempre ha estat mostrat com un dels principals malvats d’aquesta pel·lícula. A pesar de portar al damunt el pes del desprestigi constant dels mass media, Fidel segueix sent un símbol no sols a Cuba, sinó per tot arreu, especialment al Tercer món. Però en el nostre cas, que no tenim cap déu, quan parlem de Fidel parlem de tota una generació de lluitadors anònims que a pesar dels errors i encerts, han demostrat dignitat, valentia, conseqüència i compromís amb els pàries d’aquesta terra. Eixos i eixes que han lluitat, lluiten i lluitaran fins al final dels seus dies en l’anonimat, sense auto-bombo, sense posar per a les fotos. Eixos que han patit la repressió, que han segut marginats, oblidats i que encara així, no han cedit ni un pas enrere. Eixes persones que sí s’han esforçat currant a la fàbrica o al camp de sol a sol i que en acabar han dedicat hores i hores a millorar el món. I jo tinc la sort d’haver-ne conegut uns quants des que vaig començar la meua militància sent un adolescent. Eixos treballadors i treballadores que sí canvien la historia. Els meus referents.

Feliz aniversario, Comandante.

fidel

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s