L’estressant ritme de vida, el menjar i les compres del diumenge

Anit, després des sopar, em vaig posar a reflexionar al voltant del què havia ocorregut durant el dia, doncs no entenia per què havia sigut tant estressant.

Els fets que m’han fet entendre-ho millor han estat les menjades ja que al cap del dia, doncs no m’he pres amb calma ni el sopar. Les presses han caracteritzat les menjades de tal manera, que a excepció del desdejuni, la resta han sigut menjars preparats o congelats.

kalvA banda dels problemes que aquest tipus de menjar puguen ocasionar al nostre cos, em preocupa el fet de que no tenim temps per a gaudir del nostre oci, car entre la jornada laboral, el trajecte d’anada i tornada, la preparació, les hores de dormir i les de menjar han acabat absorbides pel treball i el frenètic ritme de vida que genera. L’augment del grau d’explotació i la por a perdre el treball, ens fa cada volta més vulnerables i dependents d’un estil de vida esclau.

El dret a l’oci i al descans s’està perdent. I el que és pitjor, estem introduint els nostres fills i filles en este bucle. A la quantitat d’hores lectives que sobren al seu horari, li afegim gran quantitat de deures i activitats extraescolars. “Han d’aprendre molt, sobretot anglés, ja que és necessari per a ser competitius quan siguen majors.” Si hem interioritzat aquest pensament tant neoliberal, tenim un greu problema, i més inculquem esta mentalitat d’esclaus als menuts. És trist criar als fills/es en aquesta espiral d’infart en el que no tenim temps ni per a fer un menjar casolà i assaborir-lo. No és d’estranyar que al voltant del 8% dels infants pateixen estrés (2011).

Estem perdent el plaer de cuinar, assaborir i gaudir de la nostra gastronomia (tant rica). Volem la informació amb titulars o tweets de 140 caràcters mentre no dediquem 5 minuts a la lectura de notícies de manera assossegada i reflexiva. Fins i tot als esports s’han posat de moda aquells que impliquen rapidesa i correm amb el cotxe com si estiguérem al circuit de Formula 1 (a València, de veres).

Com he dit abans, estem perdent el dret a l’oci i el descans fins a tal punt que permetem que es treballe diumenges i festius, amb el que haurà costat aconseguir eixe dret! Dic permetem perquè acudim a comprar amb normalitat durant eixos dies sense importar-nos el problema que pot causar als treballadors i treballadores que ho pateixen. Encara hi haurà qui dirà que “si jo treballe un diumenge, també ho poden fer els altres”. Pobre ignorant! Veurem que pensa quan ens toque fer-ho a tots … i sense cobrar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s