El Martell i la corbella

“-Pare, saps que Tonet és comunista?

-No fotes!

-I jo que pensava que era bona persona.”

El Martell i la corbella

L’altre dia vaig entrar al bar a repartir una revista del partit i un amic em va preguntar on anava amb eixos símbols tan antiquats -en referència al martell i la corbella-. Ràpidament i en un exercici de picardia, li vaig respondre que al menys no era tan antiquat com la creu que portava al coll, que començà a utilitzar-se a partir del segle III d.C per a fer referència als “religiosos de la creu”.

No obstant això, no és qüestió de si un símbol és millor o pitjor per la seua edat, sinó pel què representa. A mi, sincerament, m’és igual que el nostre anagrama siga un martell i una corbella o un camió i una pala, però sent part de la nostra cultura revolucionària, he de normalitzar-lo en la societat, i més tenint en compte que ho ha estat durant més d’un segle. I si no, tornem a l’exemple de la creu cristiana: estic completament segur que si a un paleocristià li ensenyarem una creu s’allunyaria de nosaltres a la velocitat de la llum. Alguna cosa similar ocorreria després de dir-li a un texà que el nostre símbol és una cadira elèctrica, ja que la creu en el seu moment tenia el mateix fi. Si els cristians han normalitzat un instrument per a torturar i matar, per què ens empenyem nosaltres mateixa en enterrar dos ferramentes de treball?

Indubtablement, el fons de la qüestió no es troba en els símbols sinó en la debilitat ideològica que ens ha portat a renunciar a un immens bagatge de lluita i fins i tot a renegar públicament de moltes conquestes socials. Si hem sigut capaços d’oblidar victòries o de reivindicar derrotes, què esperem que pensen de nosaltres les mases? Què esperem si en vegada de fer pedagogia ens dediquem a opinar el que escoltem a la barra del bar?

Reconec que no sóc gens de portar símbols ni anar per dient qui sóc, d’on vinc i on vaig, doncs no ho veig necessari en la majoria de les ocasions. A pesar d’això, pense que tampoc tenim per què amagar els símbols, ja que al final, en vegada de dir que som comunistes, ens acusaran de ser-ho, i en cap cas m’agradaria arribar a eixa situació.

En fi, jo continuaré sentint-me orgullós d’utilitzar la meua corbella al treball a pesar de que alguns no sàpiguen què és ni què representa.

ComunismoPD: aquesta imatge és l’exemple d’un símbol que representa un fet que horroritza a qualsevol capitalista. 70 anys després continua sent el pitjor dels seus malsons.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s