Cartells en blanc i negre

“Una campanya electoral no està a l’abast d’un home honrat.” Senyor Burns (The Simpsons)

Demà imprimirem uns cartells i unes revistes per a explicar la política de la nostra organització i donat que els recursos són escassos, ens hem de limitar a imprimir en blanc i negre. Ens és impossible arribar a més.

Des que sóc militant m’he fixat durant les campanyes electorals en els cartells i els programes dels distints partits, ja que fora de les campanyes és molt difícil trobar publicacions regularment com les del meu partit. Em crida l’atenció tant la qualitat com la quantitat dels cartells i els pamflets electorals. Des del respecte als afiliats a estos partits, m’agradaria saber si es qüestionen d’on apareixen tants diners.

Després de que els mitjans de comunicació i els seus propietaris destaparen tants casos de corrupció després d’haver-los ocultat durant anys, ha aparegut el debat sobre el finançament dels partits. Des d’aleshores han aparegut certs experts de la “nova política” que diuen que “no és honrat” demanar un crèdit a un banc. Que jo sàpiga, la meua hipoteca la pague amb el meu treball i el de la meua companya. Si la vivenda no està garantitzada i no hi ha una banca pública és precisament perquè als partits que han governat i als seus propietaris els ha interessat econòmicament que aixi siga. El problema és que aquests “nou-polítics que van d’honrats” pretenen que confonguem entre demanar un crèdit i que ens el condonen. Una pretensió que indica que aquests “nou-pensants” són de tot menys honrats. És més, es presenten com a “transparents i nets” per rebre donacions de “ciutadans” i no de bancs i exposar-ho a una web. Se’ls haurà oblidat que el finançament irregular dels grans partits és en negre i estes coses no apareixen a la declaració de la renda? I si el “ciutadà” que fa una aportació d’uns quants milers d’euros és Roig o Slim?Ah! i què dir del que costa un minut de propaganda a les televisions del poder econòmic? De veritat hi ha persones tan ingènues que creuen que els mateixos bancs i grans empreses regalen fins i tot programes sencers? Pot ser açò ho sabran millor els qui van a la festa d’aniversari del magnat Roures.

Tornant a les formes de pagament legal, podríem debatre sobre les quantitats, però estic segur que les campanyes d’entre 18 i 20 milions d’euros no estan a l’abast de persones honrades. Al mateix temps, una desigualtat tan gran entre unes formacions i altres a l’hora d’explicar la seua política, esborra tota possibilitat de democràcia. Però no ens despistem, aquesta desigualtat és el producte d’un sistema de producció que crea cada volta més desigualtat. No podem ser tan ingenus com per a pensar que pot existir una democràcia real en un sistema basat en l’explotació de l’home per l’home. Siga quina siga l’estratègia o la tàctica, no devem oblidar mai que eixe és el problema principal.

Demà repartirem les nostres humils revistes, pagades del nostre treball… com tot!