Air France i la violència

Air France i la violència

Alguns informatius d’ahir obriren alarmats per la violència dels treballadors d’Air France contra els directius de la companyia.

afLes imatges que acompanyaven la noticia eren, en la majoria dels casos, les dels dos directius que fugien de les instal·lacions amb les camises trencades entre un núvol de guardaespatlles que tractaven de protegir-los. La notícia i les imatges corregueren en pocs minuts arreu del món, temps suficient per a que tertulians i experts condemnaren la violència dels treballadors.

Un dels més escandalitzats fou el primer ministre francès, Manuel Valls, que a pesar d’anomenar-se socialista, no s’ha alarmat en cap moment perquè una empresa acomiade a quasi 3.000 treballadors. Convé recordar la definició de socialisme segons el diccionari.cat: “Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució.”

Evidentment, Valls no és cap socialista, sinó més bé tot el contrari. Conseqüentment amb açò, quan es produeix un conflicte entre classes tan clar com aquest en el qual no hi ha espai per a mitges tintes, ell es posiciona amb els seus a l’igual que els tertulians i “experts” que apareixen als mitjans (propietat del gran capital, clar). El problema fonamental de tota esta qüestió és amb qui s’identifica un treballador o una treballadora quan veu les imatges del conflicte. Una de dos: o amb treballadors, que són els qui produeixen la riquesa, o amb els qui viuen a costa d’ells i que damunt no dubten en acomiadar-los per tal d’aumentar els beneficis de quatre paràsits.

El que està clar és que al telediari no diran que eixes camises cares i esgarrades ja estaran a hores d’ara substituïdes amb la “caldereta” que portarien a les butxaques. Tampoc diran que ara estaran a les seues mansions tranquils contemplant com han passat de verducs a víctimes per a molts gràcies a uns minuts de TV. Molt possiblement hauran acabat la nit brindant amb Moët & Chandon. És més, de segur que a la propera reunió en que plantegen acomiadar milers de treballadors, comptaran amb un servici de protecció més segur i que no tindrà dificultats per apallissar obrers, encara que no apareixerà als informatius.

M’agradaria que els qui s’escandalitzen i condemnen la violència dels treballadors, condemnaren una violència molt més dura, com és la d’acomiadar milers d’obrers que en molts casos es veuran amb dificultats per a obtindre pa per als seus fills. Clar està què, ni els tertulians ni el primer ministre Valls tindran la mínima consideració cap als obrers, però, i tu? Què faries si juguen amb el pa dels teus fills? Amb qui t’identifiques?

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s