L’oblit dels clàssics

L’oblit dels clàssics

“-Pare, necessite una enciclopèdia per anar a l’escola.

-D’això res, tu aniràs a peu com sempre hem fet tots.”

Aquest acudit reflexa per un costat un avanç front a la ignorància, però al mateix temps, també constata que seguirem caminant en més d’una ocasió.

Estem vivint un moment en el qual ens presenten allò nou front allò vell com si només pel fet de ser novetat fos superior. I el que és pitjor, es deslliga l’una cosa de l’altra.

atenasTot açò em sembla un d’eixos períodes perillosos en els que la humanitat envia la història, el coneixement i la cultura a un calaix tancat amb pany i clau. Hi ha qui considera desfasat llegir l’Odissea d’Homer o la “Política” d’Aristòtil; estudiar el Capital de Marx o la Teoria de la relativitat d’Einstein; escoltar un motet de Luis de Narváez o analitzar una fuga de Bach; gaudir de la presència de la Pietà de Michelangelo o comparar el Saturn de Goya amb el de Rubens. Tanmateix es menysprea per ignorància el Guernica de Picasso, La consagració de la primavera d’Igor Stravinsky o l’Octubre d’Eisenstein. Fins i tot, “clàssics” de la música popular, des de cantautors a bandes mítiques del rock.

Semblen temps per a messies que es presenten com a salvadors i per a porcs que marxen sobre Roma construint l’avinguda dels Furs Imperials per damunt la història. Eixos que al mateix temps són els qui tracten de perpetuar la societat de classes existent. Eixa societat capaç de perdre la memòria i que oblida milers de persones soterrades a les cunetes o que no s’immuta per un bombardeig que ocorre a l’altra banda del món. Eixe adamisme que perillosament impregna les organitzacions obreres desentenent-se de les lluites i victòries de la seua classe. Eixa falta de consciència de classe i d’incapacitat per organitzar-se al centre de treball. Eixa passivitat i eixe pessimisme que deixa el món en un continu esglai.

Diuen que un clàssic naix quan el recorden els qui no l’han conegut en vida. Pot ser, podríem pensar erròniament que han començat a morir els clàssics, però fins i tot els més ignorants estan composats per la suma d’ ells. No tinguem por a la història, el coneixement o la cultura. Al cap i a la fi, els qui sí la tenen són els espavilats que pretenen enganyar-nos, ja que només poden acabar en un búnquer de Berlín o a la plaça de Milà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s