És el poble víctima o còmplice de la corrupció?

La corrupció s’ha convertit en un tema central als mitjans de comunicació, encara que d’una manera esbiaixada i tendenciosa doncs només mostren al corrupte i quasi mai al corruptor. I el que és més, en cap d’ells es parla de que este sistema és corrupte per sé.

En eixe sistema explotador i corrupte, l’explotació i la corrupció són la norma mentre que la lluita contra aquesta són una rebel·lia que comença en minoria i que ha d’anar creixent front a un sistema de dominació econòmica, política i ideològica molt poderós.

L’explotació augmenta a passos agegantats però res sembla moure’s. Totes les mobilitzacions que hi havia fins fa any i mig, que n’eren moltes encara que deslligades, han desaparegut a l’espera de superar-ho amb el vot a les pròximes generals. Proclames per a la Unitat Popular presentades com a “última oportunitat”, com si el món s’acabés si no es guanyen eixes eleccions o com si per guanyar-les anara a canviar molt amb una classe obrera desorganitzada. Hem canviat el verb “transformar” per “guanyar” i és la proba més fidedigna de que hem donat un pas enrere i no precisament per a agafar carrereta.

És un error molt comú pensar que l’empitjorament de les condicions de vida ens condueixen cap a una revolució, com si esta caigués del cel. Al contrari, només ens du a la misèria. Mentre no hi haja una organització d’avantguarda de la classe obrera i del poble, no hi haurà cap revolució ni cap canvi significatiu.

La necessitat és una debilitat i no hi ha cosa que li vinga millor al capital. I és què, ara tenen el major exèrcit de reserva d’aturats –que diria Marx-. No podem analitzar estàtica i aïlladament a la nostra classe dintre de la realitat ja que ens porta a fer un anàlisi erroni i simplista. No debem obviar que les necessitats i els problemes porten a la dependència de màfies com les ETTs o a supeditar-se al capitalista en una relació quasi feudal. Per no parlar l’amplia gama clientelar en el sistema públic que abunda per tot arreu que de segur determina gran percentatge del vot i la correlació de forces del sistema.

És per això que no m’agrada eixa frase que diu que “el poble que elegeix corruptes no és víctima sinó còmplice”. Per què dic açò? Perquè hem de comprendre que tots i totes estem determinats pel nostre context i no és fàcil prendre consciència de la realitat quan el sistema té al seu abast la major part dels mitjos per evitar-ho. Molt menys encara quan aquells que estem posicionats contra dit sistema som incapaços d’organitzar la resposta i presentar l’alternativa del socialisme d’una manera senzilla i realista. I són precisament alguns dels nostres els qui tenen una actitud paternalista i frontal cap a aquells sense consciència de classe i desmobilitzats. Eixa actitud és la que porta al fracàs doncs ser avantguarda no és ser un astre celestial que diu a les masses el que està bé o mal. Ser avantguarda suposa ser la part més avançada de les masses que mai pot deslligar-se d’elles. Complicar el llenguatge, omplir el missatge d’ambigüitat o buidar-lo de contingut així com donar-li suma importància a temes banals, ens porta a l’elitisme, al sectarisme i al deslligament de les masses, la qual cosa perpetua el sistema actual.

És necessari i urgent convèncer.

Kalvellido-Organizarse

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s