L’últim dels herois del nostre poble

“Pero nada pueden bombas,
rumba la rumba la rumba la.
Pero nada pueden bombas,
rumba la rumba la rumba la
donde sobra corazón,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!”

Mililions de diners i de bombes no valdran una ínfima part d’una persona que haja lluitat per un món millor, especialment d’aquells que arriscaren la seua vida i donaren el millor de la seua joventut combatent al feixisme.

Fa pocs dies ens deixava l’últim d’aquells joves del nostre poble que plantaren cara al feixisme en 1936, Manolo Aragonés. Una d’eixes persones que després d’aquell drama, passà a ser un d’aquells herois anònims que vivien al mateix poble sense que molts coneguérem realment el que van fer per tots nosaltres. Estic segur que a pesar de perdre la guerra, aquella lluita per mantenir aquella jove democràcia assentà les bases per aconseguir totes les conquestes democràtiques posteriors.

Coneixia personalment a Manolo al ser l’avi d’una dels meus grans amics, gràcies a qui vaig conèixer la seua història. Han passat els anys i pense que mai arribaré a comprendre la duríssima situació que hagueren de viure.

No ens queda altre camí que seguir el seu legat i defensar cada conquesta democràtica amb la valentia i el coratge que ells demostraren.

Glòria eterna als herois del poble

Que la terra et siga lleu.

Anuncis