Es pot separar la política municipal de l’autonòmica o estatal?

Es pot separar la política municipal de l’autonòmica o estatal?

L’ajuntament -d’un poble o d’una ciutat- és la institució més propera a les persones, la qual cosa suposa el millor escenari per a la participació directa en la política municipal i en les decisions que es prenen. Exemple: consell de la Joventut de Quart de les Valls, on els joves del poble poden decidir a què destinem el pressupost.

No obstant això, sovint em trobe amb l’argument de que s’ha de separar la política municipal de l’autonòmica o estatal ja que “no són competència de l’Ajuntament”. És per això que quan escolte aquest argument em venen a la memòria tots eixos eslògans electorals que parlen de ser la veu del poble, d’estar amb el poble, de defensar a la majoria, etc.

No es suposa que l’ajuntament ha de defensar els interessos dels seus veïns i veïnes? Aleshores, perquè “no és competència” estar amb el poble treballador quan ens augmenten l’edat de jubilació, ens aproven una reforma laboral, privatitzen empreses o serveis o reformen la Llei de Règim Local estrangulant l’economia local? Tampoc ens afecta la reforma de l’article 135 de la Constitució (que condemna a la misèria a les futures generacions) o que les SICAV tributen un 1% mentre a la resta dels mortals ens carreguen els efectes de la seua crisi? O és que vivim en una bombolla aïllada del món que ens envolta?

Quan hi ha un conflicte d’este tipus no ens podem quedar al marge. No podem estar amb el lladre i amb la víctima a la vegada. Cal mullar-se i més quan ens vanagloriem de defendre al poble doncs és aleshores quan s’ha de demostrar.

S’imagineu que la meitat dels ajuntaments passaren de les parauletes als fets i s’armaren de valor contra les injustícies que afecten a la majoria del poble –treballadors i xicotets comerciants-? De segur aconseguiríem frenar a estos infames. Però fa falta voluntat política. Política amb majúscules.

El problema és que els eslògans es queden en això, en eslògans, doncs el paper és molt sofrit. Mantenir-se al marge (o amagar-se) quan es produeix una contradicció entre els interessos del poble i els del propi partit que defèn al capital significa abandonar al teu propi poble.

Amb les dificultats que estem vivint és hora de la dignitat i la coherència. Per això nosaltres defenem bàsicament el mateix al poble que a la resta del món i no dubtaríem en deixar el nostre partit si este es posicionara en contra dels interessos de la classe treballadora i de les classes populars.

Recordem

A Quart i a Les Valls vàrem ser capaços en una ocasió de plantar cara tots units contra la Pedrera. No importava que el ministeri fora d’un partit o d’un altre. Ens organitzarem i anàrem a dir-los que per ací no passaran.

Recuperem l’esperit del No a la Pedrera?

lacreuquart

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s